Altres cinematografies
A banda de Hollywood a la resta de continents es desenvoluparen altres músiques
i altres maneres de fer-les per acompanyar les filmografies dels diversos països.
Aquí farem un repàs d'alguns d'aquests altres músics que mereixen ser recordats.
Juan Quintero Muñoz (1903-1980)
Va néixer a Ceuta el 1903 i es va formar al conservatori de Madrid amb el
gran compositor català Amadeu Vives i es va guanyar la vida de jove com
a excel·lent pianista i violinista substitut. Després de compondre cançons
d'èxit i sarsueles per a la vedette Celia Gámez a partir de textos del
cineasta José Luis Sáenz de Heredia. Aquest el va portar a conèixer a l'actor
i futur director Juan de Orduña que l'introduiria en la música per al cinema.
Entre les seves bandes sonores podem destacar, entre d'altres, Eloisa está
debajo de un almendro (1943) o El clavo (1944) de Rafael Gil, Un drama
nuevo (1946), Locura de amor (1947),
Pequeñeces (1949) o Alba de América (1951) de Juan de Orduña, Novio a la
vista (1954) de Luis García Berlanga, i Faustina (1956) o El grano de
mostaza (1962) de José Luis Sáenz de Heredia. Quintero va morir a Madrid
el 1980.
07-01 Quintero - Locura de amor (1947)
07-02 Quintero - El grano de mosataza (1962)
Nino Rota (1911-1979)
Aquest autor italià va néixer a Itàlia el 1911. Nen prodigi de la música fou deixeble
del mític director d'orquestra italià Arturo Toscanini. Va escriure òperes i música
simfònica i va treballar com a professor de la prestigiosa Acadèmia de Santa Cecília
de Roma. En el cinema hi debutà el 1933, amb només 22 anys. Treballà per a
diversos directors, sobre tot els italians Luchino Visconti i Federico Fellini. Entre
els seus films hi trobem Guerra y paz (War and Peace, 1956) de King Vidor, A
pleno sol (Plein soleil, 1960) de René Clement i la primera i la segona part d'El
Padrino (The Godfather, 1972 i 1974) de Francis Ford Coppola. Amb la banda
sonora d'aquesta segona part guanyà l'Óscar de Hollywood.
També féu la partiture de Muerte en el Nilo (Death on the Nile, 1978) de John
Guillermin. Amb Federico Fellini treballà en films com La strada (La strada, 1954),
La dolce vita (La dolce vita, 1960), Ocho y medio (Otto e mezzo, 1963) i Amarcord
(Amarcord, 1973). Amb Luchino Visconti va col·laborar en Rocco y sus hermanos
(Rocco e i suoi fratelli, 1962), El gatopardo (Il gattopardo, 1963) i Confidencias
(Grupo di famiglia in un interno, 1975).Rota va morir a Roma el 1979.
07-03 Rota - Il gattopardo (1963)
07-04 Rota - The Godfather, Part II (1974)
Fumio Hayasaka (1914-1955)
Va néixer a Sendai (Japó) el 1914. El 1940 debutà com a músic per al cinema
destacant aviat per la seva llarga col·laboració amb dos grans directors del
cinema japonès: Akira Kurosawa i Kenji Mizoguchi. Amb el primer féu, entre
d'altres, Rashomon (Rashomon, 1950), El idiota (Hakutxi, 1951), Vivir (Ikiru,
1952) i Los siete samurais (Sitxinin no samurai, 1954).
Amb el segon féu, entre d'altres, Cuentos de la luna pálida después de la
lluvia (Ugetsu monogatari, 1953), El intendente Sansho (Sansho daiu,
1954) i La emperatriz Yang Kwei Fei (Yo-Ki-Hi, 1955). Va morir al seu
país el 1955.
07-05 Hayasaka - Ugetsu monogatari (1953)
07-06 Hayasaka - Sitxinin no samurai (1954)
Maurice Jarre (1924-2009)
Aquest compositor francès va néixer a Lió el 1924. Fou descobert com a músic
per al cinema pel gran actor i director francès Georges Franju que li demanà la
música de dos dels seus films: La cabeza contra el muro (La tête contre les
murs, 1959) i Ojos sin rostro (Yeux sans visage, 1960). Més tard fou contractat
per a posar música a diversos films, sovint grans superproduccions. Algunes
d'aquestes pel·lícules foren El dia más largo (The Longest Day, 1962) de Ken
Annakin, Andrew Marton, Bernd Wicky, Garry Oswald i Darryl F. Zanuck,
La caída de los dioses (Götterdammerung/La caduta degli dei, 1969) de Luchino
Visconti, El hombre que pudo reinar (The Man who Would Be King, 1975 de
John Huston, Único testigo (Witness, 1985) i El club de los poetas muertos
(The Dead Poet's Club, 1985) ambdues de Peter Weir o Un paseo por las nubes
(A Walk in the Clouds, 1995) d'Alfonso Arau. Amb el director britànic David
Lean varen treballar junts en múltiples ocasions en films tan aconseguits com
Lawrence de Arabia (Lawrence of Arabia, 1962),
Doctor Zhivago (Doctor Zhivago, 1965) -amb la que fou la banda sonora més
venuda de la història del cinema, o Pasaje a la India (A Passage to India, 1984).
Jarre va morír a Malibú (Califòrnia, Estats Units) el 2009.
07-07 Jarre - The Longest Day (1962)
07-08 Jarre - Lawrence of Arabia (1962)
07-09 Jarre - Doctor Zhivago (1965)
Ennio Morricone (1928)
Nascut a Roma (Itàlia) el 1928 va estudiar a la famosa Acadèmia de Santa Cecília
de la seva ciutat nadiua. Aviat començà a fer música per a la ràdio a la vegada
que componia música simfònica i altres peces.La seva aportació al cinema fou
la de musicar els spaghetti-western amb uns mitjans que evitaven sistemàticament
l'orquestra simfònica, però amb una personalitat i especificitat tan característiques
que avui la seva és identificada per molts com la del western per antonomàssia.
D'entre els films en que va participar destaquen alguns amb Sergio Leone de
director, com Por un puñado de dólares (Per un pugno di dollari, 1964), La
muerte tenía un precio (Per qualche dollaro in più, 1965),
El bueno, el feo y el malo (Il buono, il brutto, il cattivo, 1966) o Hasta que
llegó su hora (C'era una volta il west, 1968), d'altres amb Pier Paolo Pasolini
com Pajarracos y pajaritos (Uccellacci e uccellini, 1966), Teorema (Teorema,
1968) o Saló o los 120 días de Sodoma (Salò o le 120 giornate di Sodoma,
1976), i amb altres directors tant italians com internacionals en films com La
batalla de Argel (La battaglia di Algeri, 1966) de Gillo Pontecorvo, Galileo
(Galileo, 1969) de Liliana Cavani, 1900 (Novecento, 1976) de Bernardo
Berolucci, El exorcista II: el hereje (The Exorcist II: The Heretic, 1977) de
John Boorman, Perro blanco (White Dog, 1982) de Samuel Fuller, o Los
odiosos ocho (The Hateful Eight, 2015) de Quentin Tanrantino.
07-10 Morricone - Per qualche dollaro in più (1965)
07-11 Morricone - Exoscist II: The Herectic (1977)
Masaru Sato (1928-1999)
Nascut a Toru (Japó) el 1928 i es va formar al costat de l'esmentat Fumio Hayasaka,
debutant al cinema el 1953 i mantenint-se quasi sempre fidel a la produtora Toho,
per a la qual va arribar a fer quasi tres-centes partitures tan per al cinema més
comercial dels films de la sèrie de Godzilla, com El hijo de Godzilla (Kaijuto no
kessen: gojira no musuko, 1967) de Jun Fukuda,
com per al cinema de qualitat, com els films en que col·laborà amb Akira Kurosawa,
com Tronono de sangre (Kumonossu jo, 1957, El mercenario (Yojimbo, 1961) o
Barbarroja (Akahige, 1965). Va morir a Sapporo (Japó) el 1999.
07-12 Sato - Akahige (1965)
07-13 Sato - Kaijuto no kessen; gojira no musuko (1967)
Wojciech Kilar (1932-2013)
Aquest músic va néixer a Lwow (Polònia) el 1932, estudiant de piano a Katowice
més tard es traslladà a Darmstad (Alemanya) per perfeccionar els seus estudis
musicals i a París, per a estudiar composició amb la famosa Nadia Boulanger.
Va compondre música culta, religiosa i profana i el 1959 va començar a treballar
per al cinema unint le seva música als films dels millors directors polonesos com
Andrzej Wajda, Krysztof Zanussi, Krzystof, Kieslowski i Roman Polanski.
Entre els films que féu amb aquests destaquen La tierra de la gran promesa
(Ziemia obiecana, 1975) de Andrzej Wajda, Wherever you are (Gdzieskolwiek
jest, jeslis jest..., 1988) de Krzysztof Zanussi, Blind Chance (Przypadek, 1987)
i per a Polanski La novena puerta (Ninth Gate, 1999) i El pianista (The Pianist,
2002). També fou responsable de la música de Drácula de Bram Stoker (Bram
Stoker's Drácula, 1992) de Francis Ford Coppola
o Retrato de una dama (The Portrait of a Lady, 1996) de Jane Champion. Va
morir a Lvov (Ucraïna) el 2013.
07-14 Kilar - Ziemia obiecana (1975)
07-15 Kilar - Bram Stocker's Dracula (1992)
John Barry (1933-2011)
Va néixer a York (Regne Unit) el 1933. Fill de l'amo d'una cadena de cinemes
A banda de Hollywood a la resta de continents es desenvoluparen altres músiques
i altres maneres de fer-les per acompanyar les filmografies dels diversos països.
Aquí farem un repàs d'alguns d'aquests altres músics que mereixen ser recordats.
Juan Quintero Muñoz (1903-1980)
 |
| Juan Quintero Muñoz |
gran compositor català Amadeu Vives i es va guanyar la vida de jove com
a excel·lent pianista i violinista substitut. Després de compondre cançons
d'èxit i sarsueles per a la vedette Celia Gámez a partir de textos del
cineasta José Luis Sáenz de Heredia. Aquest el va portar a conèixer a l'actor
i futur director Juan de Orduña que l'introduiria en la música per al cinema.
Entre les seves bandes sonores podem destacar, entre d'altres, Eloisa está
debajo de un almendro (1943) o El clavo (1944) de Rafael Gil, Un drama
nuevo (1946), Locura de amor (1947),
 |
| cartell de Locura de amor (1947) de Juan de Orduña |
Pequeñeces (1949) o Alba de América (1951) de Juan de Orduña, Novio a la
vista (1954) de Luis García Berlanga, i Faustina (1956) o El grano de
mostaza (1962) de José Luis Sáenz de Heredia. Quintero va morir a Madrid
el 1980.
07-01 Quintero - Locura de amor (1947)
07-02 Quintero - El grano de mosataza (1962)
Nino Rota (1911-1979)
 |
| Nino Rota |
Aquest autor italià va néixer a Itàlia el 1911. Nen prodigi de la música fou deixeble
del mític director d'orquestra italià Arturo Toscanini. Va escriure òperes i música
simfònica i va treballar com a professor de la prestigiosa Acadèmia de Santa Cecília
de Roma. En el cinema hi debutà el 1933, amb només 22 anys. Treballà per a
diversos directors, sobre tot els italians Luchino Visconti i Federico Fellini. Entre
els seus films hi trobem Guerra y paz (War and Peace, 1956) de King Vidor, A
pleno sol (Plein soleil, 1960) de René Clement i la primera i la segona part d'El
Padrino (The Godfather, 1972 i 1974) de Francis Ford Coppola. Amb la banda
sonora d'aquesta segona part guanyà l'Óscar de Hollywood.
 |
| cartell d'El padrino, segunda parte (The Godfather, part two) 1974 de Francis Ford Coppola |
També féu la partiture de Muerte en el Nilo (Death on the Nile, 1978) de John
Guillermin. Amb Federico Fellini treballà en films com La strada (La strada, 1954),
La dolce vita (La dolce vita, 1960), Ocho y medio (Otto e mezzo, 1963) i Amarcord
(Amarcord, 1973). Amb Luchino Visconti va col·laborar en Rocco y sus hermanos
(Rocco e i suoi fratelli, 1962), El gatopardo (Il gattopardo, 1963) i Confidencias
(Grupo di famiglia in un interno, 1975).Rota va morir a Roma el 1979.
07-03 Rota - Il gattopardo (1963)
07-04 Rota - The Godfather, Part II (1974)
Fumio Hayasaka (1914-1955)
 |
| Fumio Hayasaka |
destacant aviat per la seva llarga col·laboració amb dos grans directors del
cinema japonès: Akira Kurosawa i Kenji Mizoguchi. Amb el primer féu, entre
d'altres, Rashomon (Rashomon, 1950), El idiota (Hakutxi, 1951), Vivir (Ikiru,
1952) i Los siete samurais (Sitxinin no samurai, 1954).
 |
| cartell de Los siete samurais (Sitxinin no samurai, 1954) d'Akira Kurosawa |
Amb el segon féu, entre d'altres, Cuentos de la luna pálida después de la
lluvia (Ugetsu monogatari, 1953), El intendente Sansho (Sansho daiu,
1954) i La emperatriz Yang Kwei Fei (Yo-Ki-Hi, 1955). Va morir al seu
país el 1955.
07-05 Hayasaka - Ugetsu monogatari (1953)
07-06 Hayasaka - Sitxinin no samurai (1954)
Maurice Jarre (1924-2009)
 |
| Maurice Jarre |
Aquest compositor francès va néixer a Lió el 1924. Fou descobert com a músic
per al cinema pel gran actor i director francès Georges Franju que li demanà la
música de dos dels seus films: La cabeza contra el muro (La tête contre les
murs, 1959) i Ojos sin rostro (Yeux sans visage, 1960). Més tard fou contractat
per a posar música a diversos films, sovint grans superproduccions. Algunes
d'aquestes pel·lícules foren El dia más largo (The Longest Day, 1962) de Ken
Annakin, Andrew Marton, Bernd Wicky, Garry Oswald i Darryl F. Zanuck,
La caída de los dioses (Götterdammerung/La caduta degli dei, 1969) de Luchino
Visconti, El hombre que pudo reinar (The Man who Would Be King, 1975 de
John Huston, Único testigo (Witness, 1985) i El club de los poetas muertos
(The Dead Poet's Club, 1985) ambdues de Peter Weir o Un paseo por las nubes
(A Walk in the Clouds, 1995) d'Alfonso Arau. Amb el director britànic David
Lean varen treballar junts en múltiples ocasions en films tan aconseguits com
Lawrence de Arabia (Lawrence of Arabia, 1962),
 |
| cartell de Lawrence de Arabia (Lawrence of Arabia, 1962) de David Lean |
Doctor Zhivago (Doctor Zhivago, 1965) -amb la que fou la banda sonora més
venuda de la història del cinema, o Pasaje a la India (A Passage to India, 1984).
Jarre va morír a Malibú (Califòrnia, Estats Units) el 2009.
07-07 Jarre - The Longest Day (1962)
07-08 Jarre - Lawrence of Arabia (1962)
07-09 Jarre - Doctor Zhivago (1965)
Ennio Morricone (1928)
 |
| Ennio Morricone |
de la seva ciutat nadiua. Aviat començà a fer música per a la ràdio a la vegada
que componia música simfònica i altres peces.La seva aportació al cinema fou
la de musicar els spaghetti-western amb uns mitjans que evitaven sistemàticament
l'orquestra simfònica, però amb una personalitat i especificitat tan característiques
que avui la seva és identificada per molts com la del western per antonomàssia.
D'entre els films en que va participar destaquen alguns amb Sergio Leone de
director, com Por un puñado de dólares (Per un pugno di dollari, 1964), La
muerte tenía un precio (Per qualche dollaro in più, 1965),
 |
| cartell de La muerte tenia un precio (Per qualche dollari in più, 1965) de Sergio Leone |
El bueno, el feo y el malo (Il buono, il brutto, il cattivo, 1966) o Hasta que
llegó su hora (C'era una volta il west, 1968), d'altres amb Pier Paolo Pasolini
com Pajarracos y pajaritos (Uccellacci e uccellini, 1966), Teorema (Teorema,
1968) o Saló o los 120 días de Sodoma (Salò o le 120 giornate di Sodoma,
1976), i amb altres directors tant italians com internacionals en films com La
batalla de Argel (La battaglia di Algeri, 1966) de Gillo Pontecorvo, Galileo
(Galileo, 1969) de Liliana Cavani, 1900 (Novecento, 1976) de Bernardo
Berolucci, El exorcista II: el hereje (The Exorcist II: The Heretic, 1977) de
John Boorman, Perro blanco (White Dog, 1982) de Samuel Fuller, o Los
odiosos ocho (The Hateful Eight, 2015) de Quentin Tanrantino.
07-10 Morricone - Per qualche dollaro in più (1965)
07-11 Morricone - Exoscist II: The Herectic (1977)
Masaru Sato (1928-1999)
 |
| Masaru Sato |
debutant al cinema el 1953 i mantenint-se quasi sempre fidel a la produtora Toho,
per a la qual va arribar a fer quasi tres-centes partitures tan per al cinema més
comercial dels films de la sèrie de Godzilla, com El hijo de Godzilla (Kaijuto no
kessen: gojira no musuko, 1967) de Jun Fukuda,
 |
| cartell de El hijo de Godzilla (Kaijuto no kessen; gojira no musuko, 1967) de Jun Fukuda |
com per al cinema de qualitat, com els films en que col·laborà amb Akira Kurosawa,
com Tronono de sangre (Kumonossu jo, 1957, El mercenario (Yojimbo, 1961) o
Barbarroja (Akahige, 1965). Va morir a Sapporo (Japó) el 1999.
07-12 Sato - Akahige (1965)
07-13 Sato - Kaijuto no kessen; gojira no musuko (1967)
Wojciech Kilar (1932-2013)
 |
| Wojciech Kilar |
més tard es traslladà a Darmstad (Alemanya) per perfeccionar els seus estudis
musicals i a París, per a estudiar composició amb la famosa Nadia Boulanger.
Va compondre música culta, religiosa i profana i el 1959 va començar a treballar
per al cinema unint le seva música als films dels millors directors polonesos com
Andrzej Wajda, Krysztof Zanussi, Krzystof, Kieslowski i Roman Polanski.
Entre els films que féu amb aquests destaquen La tierra de la gran promesa
(Ziemia obiecana, 1975) de Andrzej Wajda, Wherever you are (Gdzieskolwiek
jest, jeslis jest..., 1988) de Krzysztof Zanussi, Blind Chance (Przypadek, 1987)
i per a Polanski La novena puerta (Ninth Gate, 1999) i El pianista (The Pianist,
2002). També fou responsable de la música de Drácula de Bram Stoker (Bram
Stoker's Drácula, 1992) de Francis Ford Coppola
 |
| cartell de Drácula de Bram Stoker (Bram Stoker's Dracula) de Francis Ford Coppola |
o Retrato de una dama (The Portrait of a Lady, 1996) de Jane Champion. Va
morir a Lvov (Ucraïna) el 2013.
07-14 Kilar - Ziemia obiecana (1975)
07-15 Kilar - Bram Stocker's Dracula (1992)
John Barry (1933-2011)
 |
| John Barry |
Va néixer a York (Regne Unit) el 1933. Fill de l'amo d'una cadena de cinemes
començà a treballar com a projeccionista. Inclinat cap a la música tocà el piano
i la trompeta interessant-se aviat pel jazz. El 1960 féu la seva primera banda
sonora lligada al Free Cinema, aleshores en boga al seu país. Quan es va rodar
el primer film de la sèrie de James Bond (sèrie inspirada en les novel·les d'Ian
Fleming) fou cridat pera treballar-hi. El film es va dir Agente 007 contra el Dr.
No (Dr. No, 1962) de Terence Young. Allà el tema principal i les cançons
d'estil jamaicà foren compostes per Monty Norman, un anglès d'origen jueu, però
la resta de la música instrumental fou de John Barry. Més tard en Barry féu una
versió del tema de Norman més ràpida que fou la que triomfà en la sèrie a partir
del segon film: James Bond contra Goldfinger (Goldfinger, 1964) de Guy
Hamilton.
A partir d'aleshores la seva feina es desenvolupà repartida entre Gran Bretanya
i els Estats Units fent músiques com Zulú (Zulu, 1963) de Cy Endfield, El león
en invierno (The Lion in Winter, 1968) d'Anthony Harvey, Cowboy de
medianoche (Midnight Cowboy, 1969) de John Schlesinger, Maria, reina de
Escocia (Mary, Queen of Scots, 1971) de Charles Jarrot, Robin y Marian (Robin
and Marian, 1976) de Richard Lester, Cotton Club (Cotton Club, 1984) de
Francis Ford Coppola, Memorias de África (Out of Africa, 1985) de Sidney
Pollack, Bailando con lobos (Dance with Wolves, 1990) de Kevin Costner o
Enigma (Enigma, 2001) de Michael Apted. Va morir a Oyster Bay (Nova York,
Estats Units) el 2011.
07-16 Barry - Goldfinger (1964)
07-17 Barry - Out of Africa (1985)
Antón García Abril (1933)
Nascut a Terol el 1933 es va traslladar a Madrid o es formà com a compositor
i amb els anys acabaria sent catedràtic del Conservatori de la capital. Autor de
nombroses composicions simfòniques, de cambra i vocals, es va iniciar en la
música de cinema el 1957 i en la de televisió el 1972. D'entre la seva producció
podem citar Franco, ese hombre (1964) de José Luis Sáenz Heredia, Sor
Citroen (1967) i Los chicos del preu (1967) de Pedro Lazaga i Los santos
inocentes (1984) de Mario Camus.
En la televisió, entre diverses col·laboracions havia fet la famosa sintonia del
programa de Félix Rodríguez de la Fuente: El hombre y la tierra (1974).
07-18 García Abril - El hombre y la tierra TV (1974)
07-19 García Abril - Los santos inocentes (1984)
José Nieto (1942)
Aquest músic va néixer a Madrid el 1942 iniciant-se en la música com a
bateria del conegut conjunt dels 60 Los Pekenikes i passant a tocar més
tard per a diversos grups de jazz i treballar d'arrangista per a diversos
cantants del país. Compositor de diversos ballets, el 1970 va iniciar-se
en el món de les bandes sonores amb La Lola dicen que no duerme
sola (1970) de Jaime de Armiñán, a la qual seguirien El lute, camina o
revienta (1987) de Vicente Aranda, El bosque animado (1987) de José
Luis Cuerda,
Esquilache (1989) de Josefa Molina, El rey pasmado (1991) d'Imanol Uribe,
El perro del hortelano (1996) de Pilar Miró o Tirante el Blanco (2006) de
Vicente Aranda. Actualment és professor de l'Escola de Cinema i Audiovisuals
de Catalunya (ESCAC).
07-20 Nieto - El bosque animado (1987)
07-21 Nieto - El rey pasmado (1991)
Randy Newman (1943)
En Randall Stuart, anomenat Randy, va néixer a Los Angeles (Califòrnia, Estats
Units) el 1943. Nebot del gran compositor Alfred Newman, citat més amunt,
es va formar musicalment a Los Angeles i aviat es va convertir en compositor
de cançons que popularitzarien diversos cantants com Judy Collins, Pat Boon,
Ray Charles, Joe Coocker o Tom Jones. En la década dels 80 es va començar
a dedicar a la música de cinema fent les partitures de Ragtime (Ragtime, 1981)
de Milos Forman,
Despertares (Awakenings, 1990) de Penny Marshall o de Maverick (Maverick,
1994) de Richard Donner, però la major part de les seves composicions foren
per a les pel·lícules de Disney i Pixar, amb títols tant emblemàtics com Toy Story
(Toy Story, 1995) de John Lasseter, Monstruos SA (Monsters, Inc., 2001) David
Silverman, Lee Unkrich i Peter Docter o Cars (Cars, 2006) de John Lasseter i
Joe Ranft.
07-22 Randy Newman - Ragtime (1981)
07-23 Randy Newman - Cars (2006)
Vangelis (1943)
Evangelos Odysseas Papathanassiou, anomenat Vangelis, va néixer a Volos (Grècia)
el 1943. De petit va destacar per les seves condicions musicals innates ja que no va
passar per cap formació musical específica i no obstant donà un recital de piano amb
només sis anys. Progressivament interessat per la música electrònica, formà els seus
propis grups actuant per tota Europa. El 1981 aconseguí fama mundial com autor de
la banda sonora del film britànic Carros de fuego (Chariots of Fire) de Hugh Hudson.
Tot seguit féu altres bandes sonores que li donaren encara més fama, com
Desaparecido (Missing, 1982) de Constantin Costa-Gavras, Blade Runner
Blade Runner, 1982 de Ridley Scott, Antarctica (Nankyoku Monogatari,
1983) de Koreyoshi Kurahara, Motín a bordo (The Bounty, 1984) de Roger
Donaldson, 1492, la conquista del paraíso (1492, Conquest of Paradise,
1992) també de Ridley Scott i El Greco (El Greco, 2007) de Yannis
Smaragdis.
07-24 Vangelis - Chariots of Fire (1981)
07-25 Vangelis - Blade Runner (1982)
Howard Shore (1946)
Va néixer a Toronto (Canadà) el 1946. Aviat va començar els estudis de música
ja que només tenia 7 anys. Més tard va estudiar a Boston i entrà a formar part
de la banda Lighthouse, que tocaven una música de jazz fusió amb altres estils
on hi tocava la flauta, la trompeta i el saxo a més de cantar. Iniciat en la televisió
fou ell qui va suggerir a John Belushi i Dan Aykroyd el nom de The Blues
Brothers. A finals dels 70 va començar a treballar per al cinema amb diverses
col·laboracions amb el director David Cronenberg, com a La mosca (The Fly,
1986) i amb el director Jonathan Demme com en El silencio de los corderos
(The Silence of the Lambs, 1991).
També col·laborà amb Tim Burton a Ed Wood (Ed Wood, 1994), David
Fincher a Seven (Seven, 1995) i Martin Scorsese a Gangs of New York
(Gangs of New York, 2002). En aquest mateix any va aconseguir fama
mundial gràcies a la partitura d'El señor de los anillos: la comunidad del
anillo (The Lord of the Rings: the Fellowship of the Ring) de Peter
Jackson per al qual també treballaria en les altres dues parts així com
en les tres parts d'El Hobbit (The Hobbit, 2012-2014).
07-26 Shore - The Silence of the Lambs (1991)
07-27 Shore - The Lord of the Rings: Fellowship of the Ring (2002)
James Horner (1953-2015)
Horner va néixer a Los Angeles (Califòrnia, Estats Units) el 1953. Als cinc anys
ja tocava el piano i posteriorment es formà musicalment a Londres i a California,
essent més tard, alumne del gran compositor hongarès György Ligeti. A la
dècada dels 70 es va iniciar com a músic de cinema, aconseguint el seu primer
gran èxit amb La dama de rojo (The Lady in Red, 1979) de Lewis Teague, fou
autor de la partitura de la segona i tercera entregues de Star Trek: La Ira del Khan,
(The Wrath of Khan, 1982) de Nicholas Meyer i En busca de Spock (The Search
for Spock, 1984) de Leonard Nimoy, malgrat que la música emblemàtica de la
sèrie era de Jerry Goldsmith, col·laborà diverses vegades amb el director Ron
Howard, com amb Cocoon (Cocoon, 1985) i Willow (Willow, 1988),
també féu les partitures de Braveheart (Braveheart, 1994) de Mel Gibson,
Titánic (Titanic, 1998) de James Cameron, La tormenta perfecta (The
Perfect Storm, 2000) de Wolfgang Petersen i Avatar (Avatar, 2009) també
de James Cameron. Horner va morir en un accident d'aviació quan
sobrevolava el parc nacional de Los Padres National Forrest el 2015.
07-28 Horner - Willow (1988)
07-29 Horner - Avatar (2009)
Danny Elfman (1953)
Aquest músic va néixer a Los Angeles (Califòrnia, Estats Units) el 1953.
Profund admirador de Bernard Herrmann i Franz Waxman (ambdós citats
més amunt) s'inicià en la música tocant en el grup Oingo Bongo que va
formar juntament amb el seu germà. Més tard passà a la televisió on féu la
sintonia de la sèrie de dibuixos animats Los Simpson (The Simpsons, 1989)
i s'inicià al cinema de la mà del seu amic Tim Burton, per a qui féu les
partitures de Batman (Batman, 1989), Eduardo Manostijeras (Edward
Scissorhands, 1990),
Pesadilla antes de Navidad (Nightmare before Christmas, 1994) o Big Fish
(Big Fish, 2003) entre d'altres. També fou el compositor de la música de
films com Dick Tracy (Dick Tracy, 1990) de Warren Beatty, Hombres de
negro (Men in Black, 1997) de Barry Sonnenfeld, El indomable Bill Hunting
(Good Bill Hunting, 1997) de Gus van Sant, Chicago (Chicago, 2002) de
Rob Marshall, Spider-Man (Spider-Man, 2002) de Sam Raimi, Hulk (Hulk,
2002) d'Ang Lee o Los Vengadores: la era de Ultrón (Avengers: Age of
Ultron, 2015) de Joss Whedon.
07-30 Elfman - Edward Scissorhands (1990)
07-31 Elfman - Men in Black (1997)
Hans Zimmer (1957)
Hans Florian Zimmer va néixer a Frankfurt (Alemanyia Occidental) el 1957.
Format al seu país, en la dècada des 70 se'n va anar a Londres on treballà en
publicitat i en la composició de cançons, algunes de les quals esdevindrien
èxits.En la seva música ha combinat sovint l'informàtica i l'electrònica amb
els sons instrumentals convencionals. Es va inicial en les bandes sonores
cinematogràfiques al costat del també compositor de cinema Stanley Myers
amb qui col·laborà sovint en els seus primers treballs. A finals dels 80
començà a treballar sol en films tan coneguts com Rain Man (Rain Man,
1988) de Barry Levinson, Paseando a Miss. Daisy (Driving Miss Daisy,
1989) de Bruce Beresford, Black Rain (Black Rain, 1989) i Thelma y Luise
(Thelma & Louise, 1991) de Ridley Scott,
Mejor imposible (As God as Iit Gets, 1997) de James L. Brooks, La delgada
línia roja (The Thin Red Line, 1998) de Terrence Malick, Gladiator (Gladiator,
2000) també de Ridley Scott, El último samurai (The Last Samurai, 2003)
d'Edward Zwick, Batman Beguins (Batman Begins, 2005) de Christopher Nolan,
Piratas del Caribe: al fin del mundo (Pirates of the Caribbean: at World's End,
2007) de Gore Verbinski i El hombre de acero (Man of Steel, 2013) de Zack
Snyder. Instal·lat als Estats Units des dels anys 90 ha adquirit la nacionalitat
d'aquell país.
07-32 Zimmer - Thelma & Louise (1991)
07-33 Zimmer - Gladiator (2000)
i la trompeta interessant-se aviat pel jazz. El 1960 féu la seva primera banda
sonora lligada al Free Cinema, aleshores en boga al seu país. Quan es va rodar
el primer film de la sèrie de James Bond (sèrie inspirada en les novel·les d'Ian
Fleming) fou cridat pera treballar-hi. El film es va dir Agente 007 contra el Dr.
No (Dr. No, 1962) de Terence Young. Allà el tema principal i les cançons
d'estil jamaicà foren compostes per Monty Norman, un anglès d'origen jueu, però
la resta de la música instrumental fou de John Barry. Més tard en Barry féu una
versió del tema de Norman més ràpida que fou la que triomfà en la sèrie a partir
del segon film: James Bond contra Goldfinger (Goldfinger, 1964) de Guy
Hamilton.
 |
| cartell de James Bond contra Goldfinger (Goldfinger, 1964) de Guy Hamilton |
i els Estats Units fent músiques com Zulú (Zulu, 1963) de Cy Endfield, El león
en invierno (The Lion in Winter, 1968) d'Anthony Harvey, Cowboy de
medianoche (Midnight Cowboy, 1969) de John Schlesinger, Maria, reina de
Escocia (Mary, Queen of Scots, 1971) de Charles Jarrot, Robin y Marian (Robin
and Marian, 1976) de Richard Lester, Cotton Club (Cotton Club, 1984) de
Francis Ford Coppola, Memorias de África (Out of Africa, 1985) de Sidney
Pollack, Bailando con lobos (Dance with Wolves, 1990) de Kevin Costner o
Enigma (Enigma, 2001) de Michael Apted. Va morir a Oyster Bay (Nova York,
Estats Units) el 2011.
07-16 Barry - Goldfinger (1964)
07-17 Barry - Out of Africa (1985)
Antón García Abril (1933)
 |
| Antón García Abril |
Nascut a Terol el 1933 es va traslladar a Madrid o es formà com a compositor
i amb els anys acabaria sent catedràtic del Conservatori de la capital. Autor de
nombroses composicions simfòniques, de cambra i vocals, es va iniciar en la
música de cinema el 1957 i en la de televisió el 1972. D'entre la seva producció
podem citar Franco, ese hombre (1964) de José Luis Sáenz Heredia, Sor
Citroen (1967) i Los chicos del preu (1967) de Pedro Lazaga i Los santos
inocentes (1984) de Mario Camus.
 |
| cartell de Los santos inocentes (1984) de Mario Camus |
En la televisió, entre diverses col·laboracions havia fet la famosa sintonia del
programa de Félix Rodríguez de la Fuente: El hombre y la tierra (1974).
07-18 García Abril - El hombre y la tierra TV (1974)
07-19 García Abril - Los santos inocentes (1984)
José Nieto (1942)
 |
| José Nieto |
Aquest músic va néixer a Madrid el 1942 iniciant-se en la música com a
bateria del conegut conjunt dels 60 Los Pekenikes i passant a tocar més
tard per a diversos grups de jazz i treballar d'arrangista per a diversos
cantants del país. Compositor de diversos ballets, el 1970 va iniciar-se
en el món de les bandes sonores amb La Lola dicen que no duerme
sola (1970) de Jaime de Armiñán, a la qual seguirien El lute, camina o
revienta (1987) de Vicente Aranda, El bosque animado (1987) de José
Luis Cuerda,
 |
| cartell d'El bosque animado (1987) de José Luis Cuerda |
Esquilache (1989) de Josefa Molina, El rey pasmado (1991) d'Imanol Uribe,
El perro del hortelano (1996) de Pilar Miró o Tirante el Blanco (2006) de
Vicente Aranda. Actualment és professor de l'Escola de Cinema i Audiovisuals
de Catalunya (ESCAC).
07-20 Nieto - El bosque animado (1987)
07-21 Nieto - El rey pasmado (1991)
Randy Newman (1943)
 |
| Randy Newman |
Units) el 1943. Nebot del gran compositor Alfred Newman, citat més amunt,
es va formar musicalment a Los Angeles i aviat es va convertir en compositor
de cançons que popularitzarien diversos cantants com Judy Collins, Pat Boon,
Ray Charles, Joe Coocker o Tom Jones. En la década dels 80 es va començar
a dedicar a la música de cinema fent les partitures de Ragtime (Ragtime, 1981)
de Milos Forman,
 |
| cartell de Ragtime (Ragtime, 1981) de Milos Forman |
Despertares (Awakenings, 1990) de Penny Marshall o de Maverick (Maverick,
1994) de Richard Donner, però la major part de les seves composicions foren
per a les pel·lícules de Disney i Pixar, amb títols tant emblemàtics com Toy Story
(Toy Story, 1995) de John Lasseter, Monstruos SA (Monsters, Inc., 2001) David
Silverman, Lee Unkrich i Peter Docter o Cars (Cars, 2006) de John Lasseter i
Joe Ranft.
07-22 Randy Newman - Ragtime (1981)
07-23 Randy Newman - Cars (2006)
Vangelis (1943)
 |
| Vangelis |
Evangelos Odysseas Papathanassiou, anomenat Vangelis, va néixer a Volos (Grècia)
el 1943. De petit va destacar per les seves condicions musicals innates ja que no va
passar per cap formació musical específica i no obstant donà un recital de piano amb
només sis anys. Progressivament interessat per la música electrònica, formà els seus
propis grups actuant per tota Europa. El 1981 aconseguí fama mundial com autor de
la banda sonora del film britànic Carros de fuego (Chariots of Fire) de Hugh Hudson.
 |
| cartell de Carros de fuego (Chariots of Fire, 1981) de Hugh Hudson |
Tot seguit féu altres bandes sonores que li donaren encara més fama, com
Desaparecido (Missing, 1982) de Constantin Costa-Gavras, Blade Runner
Blade Runner, 1982 de Ridley Scott, Antarctica (Nankyoku Monogatari,
1983) de Koreyoshi Kurahara, Motín a bordo (The Bounty, 1984) de Roger
Donaldson, 1492, la conquista del paraíso (1492, Conquest of Paradise,
1992) també de Ridley Scott i El Greco (El Greco, 2007) de Yannis
Smaragdis.
07-24 Vangelis - Chariots of Fire (1981)
07-25 Vangelis - Blade Runner (1982)
Howard Shore (1946)
 |
| Howard Shore |
ja que només tenia 7 anys. Més tard va estudiar a Boston i entrà a formar part
de la banda Lighthouse, que tocaven una música de jazz fusió amb altres estils
on hi tocava la flauta, la trompeta i el saxo a més de cantar. Iniciat en la televisió
fou ell qui va suggerir a John Belushi i Dan Aykroyd el nom de The Blues
Brothers. A finals dels 70 va començar a treballar per al cinema amb diverses
col·laboracions amb el director David Cronenberg, com a La mosca (The Fly,
1986) i amb el director Jonathan Demme com en El silencio de los corderos
(The Silence of the Lambs, 1991).
 |
| cartell d'El silencio de los corderos (The Silence of the Lambs, 1991) de Jonathan Demme |
També col·laborà amb Tim Burton a Ed Wood (Ed Wood, 1994), David
Fincher a Seven (Seven, 1995) i Martin Scorsese a Gangs of New York
(Gangs of New York, 2002). En aquest mateix any va aconseguir fama
mundial gràcies a la partitura d'El señor de los anillos: la comunidad del
anillo (The Lord of the Rings: the Fellowship of the Ring) de Peter
Jackson per al qual també treballaria en les altres dues parts així com
en les tres parts d'El Hobbit (The Hobbit, 2012-2014).
07-26 Shore - The Silence of the Lambs (1991)
07-27 Shore - The Lord of the Rings: Fellowship of the Ring (2002)
James Horner (1953-2015)
 |
| James Horner |
ja tocava el piano i posteriorment es formà musicalment a Londres i a California,
essent més tard, alumne del gran compositor hongarès György Ligeti. A la
dècada dels 70 es va iniciar com a músic de cinema, aconseguint el seu primer
gran èxit amb La dama de rojo (The Lady in Red, 1979) de Lewis Teague, fou
autor de la partitura de la segona i tercera entregues de Star Trek: La Ira del Khan,
(The Wrath of Khan, 1982) de Nicholas Meyer i En busca de Spock (The Search
for Spock, 1984) de Leonard Nimoy, malgrat que la música emblemàtica de la
sèrie era de Jerry Goldsmith, col·laborà diverses vegades amb el director Ron
Howard, com amb Cocoon (Cocoon, 1985) i Willow (Willow, 1988),
 |
| cartell de Willow (Willow, 1988) de Ron Howard |
també féu les partitures de Braveheart (Braveheart, 1994) de Mel Gibson,
Titánic (Titanic, 1998) de James Cameron, La tormenta perfecta (The
Perfect Storm, 2000) de Wolfgang Petersen i Avatar (Avatar, 2009) també
de James Cameron. Horner va morir en un accident d'aviació quan
sobrevolava el parc nacional de Los Padres National Forrest el 2015.
07-28 Horner - Willow (1988)
07-29 Horner - Avatar (2009)
Danny Elfman (1953)
 |
| Danny Elfman |
Aquest músic va néixer a Los Angeles (Califòrnia, Estats Units) el 1953.
Profund admirador de Bernard Herrmann i Franz Waxman (ambdós citats
més amunt) s'inicià en la música tocant en el grup Oingo Bongo que va
formar juntament amb el seu germà. Més tard passà a la televisió on féu la
sintonia de la sèrie de dibuixos animats Los Simpson (The Simpsons, 1989)
i s'inicià al cinema de la mà del seu amic Tim Burton, per a qui féu les
partitures de Batman (Batman, 1989), Eduardo Manostijeras (Edward
Scissorhands, 1990),
 |
| cartell d'Eduardo Manostijeras (Edward Scissorhands, 1990) de Tim Burton |
Pesadilla antes de Navidad (Nightmare before Christmas, 1994) o Big Fish
(Big Fish, 2003) entre d'altres. També fou el compositor de la música de
films com Dick Tracy (Dick Tracy, 1990) de Warren Beatty, Hombres de
negro (Men in Black, 1997) de Barry Sonnenfeld, El indomable Bill Hunting
(Good Bill Hunting, 1997) de Gus van Sant, Chicago (Chicago, 2002) de
Rob Marshall, Spider-Man (Spider-Man, 2002) de Sam Raimi, Hulk (Hulk,
2002) d'Ang Lee o Los Vengadores: la era de Ultrón (Avengers: Age of
Ultron, 2015) de Joss Whedon.
07-30 Elfman - Edward Scissorhands (1990)
07-31 Elfman - Men in Black (1997)
Hans Zimmer (1957)
 |
| Hans Zimmer |
Hans Florian Zimmer va néixer a Frankfurt (Alemanyia Occidental) el 1957.
Format al seu país, en la dècada des 70 se'n va anar a Londres on treballà en
publicitat i en la composició de cançons, algunes de les quals esdevindrien
èxits.En la seva música ha combinat sovint l'informàtica i l'electrònica amb
els sons instrumentals convencionals. Es va inicial en les bandes sonores
cinematogràfiques al costat del també compositor de cinema Stanley Myers
amb qui col·laborà sovint en els seus primers treballs. A finals dels 80
començà a treballar sol en films tan coneguts com Rain Man (Rain Man,
1988) de Barry Levinson, Paseando a Miss. Daisy (Driving Miss Daisy,
1989) de Bruce Beresford, Black Rain (Black Rain, 1989) i Thelma y Luise
(Thelma & Louise, 1991) de Ridley Scott,
 |
| cartell de Thelma y Louise (THelma and Louise, 1991) de Ridley Scott |
Mejor imposible (As God as Iit Gets, 1997) de James L. Brooks, La delgada
línia roja (The Thin Red Line, 1998) de Terrence Malick, Gladiator (Gladiator,
2000) també de Ridley Scott, El último samurai (The Last Samurai, 2003)
d'Edward Zwick, Batman Beguins (Batman Begins, 2005) de Christopher Nolan,
Piratas del Caribe: al fin del mundo (Pirates of the Caribbean: at World's End,
2007) de Gore Verbinski i El hombre de acero (Man of Steel, 2013) de Zack
Snyder. Instal·lat als Estats Units des dels anys 90 ha adquirit la nacionalitat
d'aquell país.
07-32 Zimmer - Thelma & Louise (1991)
07-33 Zimmer - Gladiator (2000)
me fet mal al pitu perque el gibert ma placat
ResponElimina